Article publica a l'Avui el 9 de setembre de 1976
A Mollet s’ha celebrat la Setmana de Cultura Catalana sota el signe de la bandera quadribarrada, una gran lliçó, perquè no només ha aparegut en els barris de població autòctona, sinó en barris on la majoria són immigrants. Aquest signe integrador s’ha explicat en fulletons en castellà que deien que la bandera catalana és de tots els que viuen a Catalunya (en cap cas ha de ser un afront a les banderes d’altres pobles). Tot això és un exemple del combat per les llibertats a tot l’estat espanyol.
(veure article original)
(veure article en pdf)
dilluns, 8 de setembre del 2014
Les banderes de Mollet
Etiquetes de comentaris:
bandera,
Catalunya,
immigrants,
Mollet,
nacionalisme
dijous, 31 de juliol del 2014
L’Escola d’estiu i la nova escola pública
Article publicat al diari Avui l’1 d'agost de 1976
Amb motiu de l’edició de l’Escola d’Estiu de Rosa Sensat, Solé Tura, després de lloar l’extraordinària experiència de fer-la, diu que ha mostrat els límits amb què topa la renovació pedagògica. Llavors critica una esmena en la resolució final que proposa la desaparició de l’escola privada, que es va aprovar per una majoria ben escassa (595 vots contra 526 i 79 abstencions), sobre un total de 6.500 participants a les jornades.
Solé Tura creu que la millor via per avançar en l’escola pública és fer més escoles i contractar més mestres públics. Però en una democràcia, l’escola privada —afirma— té dret a existir, sempre que sigui pagada exclusivament per la butxaca de l’usuari. L’objectiu comú és aconseguir una nova escola pública, democràtica i catalana.
(veure article original)
(veure article en pdf)
Amb motiu de l’edició de l’Escola d’Estiu de Rosa Sensat, Solé Tura, després de lloar l’extraordinària experiència de fer-la, diu que ha mostrat els límits amb què topa la renovació pedagògica. Llavors critica una esmena en la resolució final que proposa la desaparició de l’escola privada, que es va aprovar per una majoria ben escassa (595 vots contra 526 i 79 abstencions), sobre un total de 6.500 participants a les jornades.
Solé Tura creu que la millor via per avançar en l’escola pública és fer més escoles i contractar més mestres públics. Però en una democràcia, l’escola privada —afirma— té dret a existir, sempre que sigui pagada exclusivament per la butxaca de l’usuari. L’objectiu comú és aconseguir una nova escola pública, democràtica i catalana.
(veure article original)
(veure article en pdf)
Etiquetes de comentaris:
ensenyament,
escola,
escola privada Categoria: ensenyament,
escola pública,
Rosa Sensat
dimarts, 1 de juliol del 2014
El nacionalisme alemany
Article publicat en castellà a la revista Destino, el desembre de 1966
Proposem la lectura del document “El nacionalismo alemán”, que es va publicar a la revista Destino el desembre de 1966. Les circumstàncies històriques eren molt diferents, però l’actualitat ens convida a reflexionar-hi.
Arran de l’èxit electoral d’un partit neonazi, el NPD, Jordi Solé Tura planteja que el nacionalisme alemany té arrels molt profundes i és l’expressió històrica d’una estructura econòmica i social bàsicament reaccionària i agressiva.
L’any 1966 Alemanya estava dividida en dos països, l’Alemanya occidental, o RFA i l’Alemanya oriental, o RDA, arran de l’ocupació soviètica. L’article conclou que la vella Alemanya s’ha convertit en dues alemanyes amb una dinàmica totalment diferent.
Alemanya es va reunificar i avui torna a ser una única Alemanya, però judicis com el que es va iniciar fa poc a l'Audiència Territorial de Munic contra la neonazi Beate Zschäpe, del grup Clandestinitat Nacionalsocialista, el NSU, tornen a posar de manifest que les arrels del nacionalsocialisme alemany no van morir amb Hitler.
(vegeu article pdf)
Proposem la lectura del document “El nacionalismo alemán”, que es va publicar a la revista Destino el desembre de 1966. Les circumstàncies històriques eren molt diferents, però l’actualitat ens convida a reflexionar-hi.
Arran de l’èxit electoral d’un partit neonazi, el NPD, Jordi Solé Tura planteja que el nacionalisme alemany té arrels molt profundes i és l’expressió històrica d’una estructura econòmica i social bàsicament reaccionària i agressiva.
L’any 1966 Alemanya estava dividida en dos països, l’Alemanya occidental, o RFA i l’Alemanya oriental, o RDA, arran de l’ocupació soviètica. L’article conclou que la vella Alemanya s’ha convertit en dues alemanyes amb una dinàmica totalment diferent.
Alemanya es va reunificar i avui torna a ser una única Alemanya, però judicis com el que es va iniciar fa poc a l'Audiència Territorial de Munic contra la neonazi Beate Zschäpe, del grup Clandestinitat Nacionalsocialista, el NSU, tornen a posar de manifest que les arrels del nacionalsocialisme alemany no van morir amb Hitler.
(vegeu article pdf)
dilluns, 2 de juny del 2014
Solidaritat o ruptura. Perspectiva de crisi a Europa
Article publicat en castellà a El Noticiero
Universal el 19-1-1974
Aquest és el primer article de tres, escrit a principis de
l’any 1974, quan s’ha iniciat una crisi.
Solé Tura comença plantejant qui pagarà la crisi i analitza
la situació a Gran Bretanya. Afirma que l’evolució de la crisi és difícil de
predir i recorda la del 29, quan alguns països com EUA i Gran Bretanya se’n van
sortir, mentre que d’altres com Alemanya o Itàlia van recórrer a règims
autoritaris. Creu que les classes dominants no tenen una estratègia elaborada
davant la crisi i la reacció de les classes mitjanes és una incògnita.
Conclou que el clàssic problema de la unitat del moviment
obrer es planteja sobre noves bases pels mateixos efectes de la crisi i cal
neutralitzar les classes mitjanes i incidir en la situació amb iniciatives
polítiques generals.
Etiquetes de comentaris:
classes mitjanes,
crisi,
moviment obrer
El fons d’una crisi de fons
Article publicat en castellà a El Noticiero Universal el 16-11-1974
La crisi econòmica continua preocupant Solé
Tura, que planteja que no és conjuntural sinó de model de desenvolupament. Es
queixa de la manca de crèdit als petits empresaris i centra l’anàlisi en la
crisi de la indústria automobilística. Quan hi ha hagut beneficis han anat a
parar a les empreses, continua, però quan hi ha crisi, l’han de pagar tots els
treballadors. I acaba: “qui pot plantejar un canvi? Es pot pensar en la
continuïtat d’un model de desenvolupament abocat a una crisi com l’actual?”
(vegeu article original)
(vegeu article pdf)
(vegeu article original)
(vegeu article pdf)
Etiquetes de comentaris:
canvi,
crisi,
petits empresaris,
treballadors
dijous, 29 de maig del 2014
La crisi mundial
Article publicat en castellà a El Noticiero Universal el 7-12-1974
Solé Tura es pregunta si la crisi tindrà les
mateixes proporcions i efectes que la del 29 i planteja que l’actual és una
crisi del capitalisme monopolista vinculat a l’Estat. La inflació no és
conjuntural. L’Estat genera cada cop més rendes que no corresponen a la
producció real i treu els recursos dels impostos, dels crèdits i de la creació
de moneda artificial.
(vegeu article original)
(vegeu article pdf)
Etiquetes de comentaris:
capitalisme,
crisi,
inflació
Subscriure's a:
Missatges (Atom)